Resultats de la cerca

Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara   Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre

L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari

Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts

A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat