Resultats de la cerca
Es mostren 5821 resultats
pseudomònada
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les pseudomonadàcies, en forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar i que no produeixen espores.
En formen part espècies patògenes per als animals i per a l’home Són bacteris oxidatius i mineralitzants no fotosintetitzadors i, en general, molt resistents al tractament quimioteràpic i als antibiòtics
autocràcia
Política
Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.
Fou el sistema oficialment defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917 Totes les dictadures, quan el poder és en mans d’un sol home, són règims autocràtics
Brahmā

Representació de Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
solell
Geomorfologia
Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac; en l’hemisferi nord correspon al vessant sud.
El grau d’insolació més elevat hi crea un clima local, menys fred que a l’altre vessant És aprofitat per l’home, tant amb relació a l’hàbitat com al conreu
glossopeda
Veterinària
Malaltia epizoòtica dels ramats que es manifesta per la formació d’aftes a la boca i entre les ungles.
Bé que produeixi poca mortaldat, deixa seqüeles en forma d’abscessos, agalàxia i asma L’home se'n pot contaminar per absorció d’aliments derivats d’animals malalts o bé per contacte
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
Joan Roura i Parella
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog.
Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…
temptador | temptadora
Religió
Dit del qui tempta.
En la tradició judeocristiana, el temptador per antonomàsia és el diable, si bé la Bíblia també anomena temptador Déu en tant que, per mitjà de la temptació, posa a prova l’home just
Lleves als regnes de València i de Mallorca
Es fan lleves als regnes de València i de Mallorca Al regne de València s’instaura un nou sistema de reclutament en què la proporció és d’un home per cada cent focs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina