Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada
El barranc de l’Encantada aporta les seves aigües al riu d’Alcoi, poc més avall de la presa de Beniarrés Rafael Paulo El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada 22, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà de Beniarrés, inaugurat el 1971, va ser construït sobre el riu d’Alcoi per regular les aigües que reguen l’Horta de Gandia, i mitigar el desastrós efecte que sobre aquesta tenien les crescudes episòdiques del riu Els pronunciats vessants que donen al pantà estan coberts de pinedes i brolles només on el vas és més obert apareixen alguns fragments de…
Museu dels Sants d’Olot

Sala del Museu dels Sants, a Olot
© Museu dels Sants d’Olot
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat l’any 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat artesana de producció d’imatges religioses a la ciutat.
És installat a l’edifici del que fou el primer taller d’imatgeria religiosa, El Arte Cristiano, fundat a Olot el 1880 Exposa imatges de sants, figures de pessebre i peces antigues procedents d’antics tallers, i permet seguir les diferents parts del procés de fabricació de les figures religioses
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

Plat de ceràmica exposat al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
© Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
Museu
Museu inaugurat a València el 1947 a partir de la col·lecció de Manuel González i Martí i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.
La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció inicial ja es podia visitar…
Ca n’Alluny - Casa Museu de Robert Graves
Museu
Museologia
Equipament museístic inaugurat l’any 2006 a Deià, a l’illa de Mallorca, dedicat a la vida i l’obra de l’escriptor Robert Graves.
Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori on es fan…
Palau de les Arts

Palau de les Arts i l’Hemisfèric, en primer terme, dins la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009, durant la qual…
Museu Frederic Marès

Pati del Museu
© Museu Frederic Marès / Rosa Feliu
Museu
Museu municipal de Barcelona, creat amb fons de les col·leccions de l’escultor Frederic Marès cedides a la ciutat (1946) i inaugurat oficialment el 1948.
L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…
Societat del Tramvia Econòmic de Reus a Salou

Primer dia de circulació del tramvia de Reus a Salou
© Fototeca.cat
Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de recorregut, inaugurat el 23 de juny de 1887.
Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor dièsel El ferrocarril, popularment anomenat carrilet , desaparegué el 1975
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
Gerard Mortier

Gerard Mortier
© Lies Wallaert / Paris National Opera
Música
Director artístic de teatre i òpera.
Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció artística que…
,
Koplowitz
Economia
Família d’empresaris.
Ernesto Koplowitz Sternberg Gleiwitz, Alta Silèsia 1908 empresari judeoalemany s’establí als anys trenta a l’Estat espanyol fugint del del Tercer Reich, i adquirí una constructora a la qual donà el nom de Construcciones y Contratas CyCSA, que amb els anys es convertí en una de les primeres del sector Del seu matrimoni 1946 amb Esther Romero de Juseu y Armenteros, marquesa de Bellavista, nasqueren les seves filles Esther Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1950 i Alicia Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1952 Després de la mort d’Ernesto Koplowitz 1968, Esther i Alícia es feren càrrec de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina