El barranc de l’Encantada aporta les seves aigües al riu d’Alcoi, poc més avall de la presa de Beniarrés.
Rafael Paulo
El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada (2.2), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
El pantà de Beniarrés, inaugurat el 1971, va ser construït sobre el riu d’Alcoi per regular les aigües que reguen l’Horta de Gandia, i mitigar el desastrós efecte que sobre aquesta tenien les crescudes episòdiques del riu. Els pronunciats vessants que donen al pantà estan coberts de pinedes i brolles; només on el vas és més obert apareixen alguns fragments de vegetació riberenca (com alberedes i joncars), força malmesos.
La ictiofauna del pantà, molt condicionada per la intensa contaminació de les aigües, està representada per espècies com el barb comú, la perca americana, el carpí vermell o la carpa. Alguns ocells aquàtics, com ara el cabussó emplomallat o cabrellot o l’ànec collverd, hi mantenen poblacions nidificants; també és possible observar l’àguila pescadora, que fins i tot arribà a nidificar fa uns anys en la rodalia del pantà.
Aigües avall de la presa i molt a prop d’ella, el riu rep les aigües del barranc de l’Encantada, part del trajecte del qual transcorre per un deliciós congost obert entre les serres de l’Albureca i el Cantalar, que en alguns trams cauen en parets gairebé verticals sobre el llit del barranc. Al caixer, ple de tolls i estrets, sovintegen baladres i sargues, mentre els vessants apareixen coberts per garrigues i brolles; en obrir-se l’estret, prop de la desembocadura, un assut reté les aigües del barranc, que hi formen un petit estany envoltat de xops i desmais. El barranc de l’Encantada és un exemple magnífic de l’acció combinada de l’erosió fluvial i càrstica, i constitueix un paratge de gran bellesa i d’un notable interès geològic, geomorfològic i paisatgístic.