Resultats de la cerca

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…

Especialista en mig fons i fons, s’inicià a les files del SEAT i també competí en el CN Barcelona, el CN Montjuïc, l’AE l’Hospitalet, amb Domingo López com a entrenador, i el CAV d’Andorra Fou campió de Catalunya de 800 m 1990, 1500 m 1986, 1987, 1988 i 3000 m obstacles 1997 A les files del CAV d’Andorra, aconseguí cinc subcampionats dels Jocs Europeus dels Petits Estats d’Europa de 5000 m i 10000 m 1993, 1997 i de 5000 m 1999 Com a responsable de fons i de mig fons de la Federació Andorrana d’Atletisme, ha entrenat els olímpics Toni Bernadó i Sílvia Felipo

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…

Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i…

Uns 200 membres de Catalunya en Comú, que forma part de la coalició Catalunya Sí que es Pot, signen un manifest en què defensen no votar en el referèndum de l’1 d’octubre ni cridar a la participació Entre les adhesions hi ha la de l’exdiputat d’ICV Joan Boada, la de l’ex-secretari general de Comissions Obreres José Luis López Bulla o la de l’exregidora Eulàlia Vintró Tanmateix, la postura oficial de Catalunya en Comú va ser fixada el 8 de juliol a Terrassa, en què es donava suport a la votació entenent-la com una mobilització i no com un referèndum

Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…

Partidari del general Urquiza, lluità a Cepeda 1859 i a Pavón 1861 El 1863 publicà Vida del Chacho , vindicació de la figura del capitost de la Rioja Vicente Peñaloza i atac a la política de Sarmiento Assassinat Urquiza 1870, s’uní a les forces de López Jordán, però arran de la desfeta de Naembé passà al Brasil Novament a l’Argentina, el 1872 publicà El gaucho Martín Fierro el 1879 aparegué La vuelta de Martín Fierro , segona part En aquest extens poema, màxima expressió de la literatura gautxesca , el gautxo és un ésser rebel, que l’ordre social empeny cap al crim, la deserció i…

Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica 1857 Després de la intervenció francesa a Mèxic 1862, Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla 1863, i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces…