Resultats de la cerca

Situació Aspecte parcial dels seus escassos vestigis V Buron Es troben dins el bosc, envoltades d’una vegetació exuberant, la qual cosa fa que no es puguin veure fins que no s’hi és a tocar Els camins que hi condueixen són embrossats i mig perduts Mapa 36-15392 Situació 31TDG263104 Un cop situats al quilòmetre 31,400 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sentmenat cal seguir l’ample camí carreter de la urbanització illegal de Guanta, que queda a tramuntana Després de recórrer un quilòmetre just s’ha de seguir pel camí de l’esquerra durant 2,4 km, és a dir fins a arribar a les…

La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…

Situació Base de la torre del primitiu castell, reconstruïda parcialment i unida a una altra edificació més moderna EFS El castell de Sant Domí, avui propietat particular, és situat a la població del mateix nom, que es troba al nord-oest de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG681141 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005, que surt de Sant Ramon en direcció a Sant Guim de Freixenet a 1 km d’aquesta darrera població s’arriba a Sant Domí JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Domí s’originà probablement a mitjan segle XI a partir d’una antiga parròquia amb…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…

Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…

Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran

El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…

Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…

L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…

El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran Calcavila, senyor de…