Situació
Aspecte parcial dels seus escassos vestigis.
V. Buron
Es troben dins el bosc, envoltades d’una vegetació exuberant, la qual cosa fa que no es puguin veure fins que no s’hi és a tocar. Els camins que hi condueixen són embrossats i mig perduts.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG263104.
Un cop situats al quilòmetre 31,400 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sentmenat cal seguir l’ample camí carreter de la urbanització il·legal de Guanta, que queda a tramuntana. Després de recórrer un quilòmetre just s’ha de seguir pel camí de l’esquerra durant 2,4 km, és a dir fins a arribar a les envistes de l’encastellada casa de Guanta, que no s’ha de confondre amb el castell. Un cop ultrapassada la primera edificació, que queda a l’esquerra, cal deixar la pista (i l’auto) i seguir arran de casa pel camí carreter, que s’enfila fins arribar al coll (1 km). A partir d’aquí s’ha de deixar el camí i enfilar-se per un corriol molt emboscat que va en direcció S-S-W. Uns set minuts ens separen del cim on hi ha les restes del castell. (LIFL)
Història
La primera notícia del terme de Guanta és del segle XI. El 1017 surt esmentat en un document que fa referència a l’alou de Castellar. La primera vegada, però, que apareix el castell com a tal és en un document expedit per la família Montcada, datat el 1113.
Poca cosa més se sap d’aquest castell. Sobre el llinatge dels Guanta, sabem que el 1240 hi havia un Guillem de Guanta. Al segle XIV apareix Maria de Guanta, filla de l’anterior. (EPF)
Castell
Planta de les exigües estructures que resten d’aquesta fortalesa.
J. M. Masagué
Del Castellet de Guanta avui dia només queden dos murs paral·lels, amb restes d’un mur transversal que els unia i que devia tenir-ne un altre de paral·lel, però avui tot es troba esfondrat i ple de ruïnes i de malesa. Sense una excavació adient és difícil precisar la disposició i les mides exactes del castell.
Aquests murs tenen una orientació E-W i el de la banda septentrional té uns 4,5 m de llargada, mentre que el de la part de migdia, partit en dues seccions, mostra una llargària superior als 6 m. Es troben amb una separació propera als 4 m i la seva alçada màxima no arriba als 2 m.
El seu aparell de pedres unides per un dur morter de calç i sorra tendeix a formar filades, bé que totalment irregulars per la diversitat de la pedra, gens treballada ni escairada.
És una obra medieval difícil de datar per la manca d’elements de datació característics. (APF)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 263
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 142-143
- Ferrando, 1987, pàg. 86
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 19, ap. 16