Resultats de la cerca
Es mostren 7433 resultats
Francesc Oliver i Billoch
Literatura catalana
Escriptor.
Procurador dels tribunals, collaborà a La Aurora i usà el pseudònim Mitja-Bota Publicà l’obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí 1919 i El patrón de pesca de Mallorca 1944
berguedana

Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les…
L’alimentació parenteral
L’ alimentació parenteral consisteix en l’administració intravenosa de nutrients obtinguts per procediments de laboratori L’administració parenteral està indicada en tots els processos patològics o quirúrgics en què, per alguna raó, l’organisme no està capacitat per a rebre l’aliment per mitjà d’una sonda digestiva i fer-lo progressar al llarg del tub digestiu, ni per a digerir els aliments i assimilar-ne els nutrients En general, es recorre a l’alimentació parenteral quan l’alimentació enteral per sonda no és practicable Segons la qualitat dels nutrients que s’administrin, l’…
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
Oum er-Rebia
Riu
Riu del Marroc (500 km).
Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
raça sibírida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm integrada per individus predominantment mesocèfals, de talla petita (1,55-1,65 m), pell clara, crani baix i ulls mancats de plec palpebral, bé que oblics.
Ocupen dues àrees separades del nord de Sibèria, l’una compresa entre el Ienissei mitjà i els Urals i l’altra a l’extrem nord-est d’Àsia, inclosa la península de Kamtxatka
temptador | temptadora
Religió
Dit del qui tempta.
En la tradició judeocristiana, el temptador per antonomàsia és el diable, si bé la Bíblia també anomena temptador Déu en tant que, per mitjà de la temptació, posa a prova l’home just
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina