Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
gatolins
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les escrofulariàcies, de fulles ovades tomentoses i de flors blanquinoses.
Creix en roques calcàries, als Pirineus
gasó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, cespitosa, de fulles lanceolades i de flors rosades, en glomèruls.
Es fa en prats secs de muntanya
gasca
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles oblongues i peloses, de flors roses o blaves i de fruits en aqueni.
Es fa en roquissars calcaris del Pirineu oriental, d’on és endèmica
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
ganga
Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
gambúsia
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels ciprinodontiformes de la família dels pecílids, d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, originari dels rius de l’Amèrica del Nord.
Ha estat aclimatat per l’home a fi de combatre les plagues de mosquits També és apreciat com a peix d’aquari
gambeta
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes de la família dels penèids, d’uns 5-7 cm de longitud i de color rosat que habita a les costes rocalloses de la Mediterrània, a les escletxes de les roques, on hom el captura amb la mà, amb coladors, etc.
És comestible i força apreciat, bé que no és objecte d’un comerç actiu
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen