Resultats de la cerca
Es mostren 1833 resultats
Salvador Alemany i Mas

Salvador Alemany
Abertis
Economia
Economista.
A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc a Abertis 2003, a la…
Erwin Piscator

Erwin Piscator
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische Theater ‘El teatre polític’,…
Jordi Llopart i Ribas
Atletisme
Marxador.
Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en…
,
Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Di Stéfano (2003)
© Carlos Álvarez / Laureus / Getty Images
Futbol
Futbolista argentí, naturalitzat espanyol.
Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…
,
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions, els quals,…
Domènec Balmanya i Parera
Futbol
Jugador i tècnic de futbol.
Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…
,
Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes de Pallars…
Esglésies del Barcelonès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Barcelonès anteriors al 1300 C Puigferrat Badalona Santa Maria de Badalona Sant Martí de Poià Sant Salvador de Can Peixau Capella de Pomar Barcelona Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Capella del Sant Sepulcre Santa Llúcia abans capella de les Onze Mil Verges Capella del Palau Reial Major Capella del Palau Comtal Menor Sant Just i Sant Pastor Capella de Sant Celoni Sant Miquel Sant Jaume Santa Maria del Mar Santa Maria del Pi Sant Joan del Pi Sant Cugat del Rec o del Camí Sant Pau del Camp Sant Pere de les Puelles Sant Sadurní de Tolosa El monestir…
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina