Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
gos cobrador

Gos cobrador Golden retriever
Mastologia
També conegut com retriever, originàriament, gos ensinistrat per a localitzar la peça abatuda i, en el cas de la caça menor, portar-la al caçador; actualment, també és utilitzat com a gos de companyia, localitzador d’estupefaents i gos per a teràpies psicològiques.
Els retrievers , en general, són gossos mitjans, forts i robustos, amb orelles penjants i una gran capacitat per a aprendre i dur a terme diferents funcions Hi ha sis tipus de gos retriever golden retriever , retriever del Labrador o labrador , nova scotia duck tolling , flat coated retriever , curly coated retriever i chesapeake bay retriever
Sant Martí de Terrassola o del Puig o de Tarabau (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Absis de l’església amb una peculiar decoració de tipus llombard executada de forma força barroera ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al cim d’un esperó sobre el Rialb, prop de la seva unió amb el barranc de la Fabregada, a poca distància de la masia de Terrassola Mapa 34-12291 Situació 31TCG488583 Per a anar-hi, cal prendre la pista que segueix el curs del Rialb i que s’agafa des de Gualter per Sòls de Riu o bé des de la carretera de Ponts a Folquer, prop de l’església de Santa Maria de Palau, cal agafar una carretera senyalitzada en direcció a Sant Cristòfol Un cop passada…
Sant Pere d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…
Sant Miquel del Fai

Vista del monestir del Fai
SBA73 (CC BY-SA 2.0)
Priorat
Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai) del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, el darrer sobre l’església romànica, construïda en una profunda balma (el Fai).
L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals…
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…
Història nacional de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili, publicada a Barcelona per Edicions Pàtria
Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…
,
escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell a banda d’…
Sant Bartomeu (Ripoll)
Art romànic
Situació Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera M Anglada La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible Mapa 256M781 Situació 31TDG340726 Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital APF-JAA Història Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant Salvador i Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina