Resultats de la cerca

Es mostren 38372 resultats

catenària

La major o menor concavitat de la corba depèn de la separació dels punts extrems (que es determinen pel paràmetre a de la seva equació)

© fototeca.cat

Matemàtiques
Corba que adopta una cadena, corda, etc, perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement.
L’expressió matemàtica d’aquesta corba és donada per l’equació y=achx/a , on a és la distància des del punt més baix de la corba a l’eix d’abcisses de referència
Gran enciclopèdia catalana

monocarril

Una de les 4 vagonetes monorails suspesos del sostre, de 27 km de longitud del tunel LEP. Tres dels 4 trens circulen pel tunel transportant béns i persones

© Fototeca.cat

Tecnologia
Sistema de manutenció industrial constituït per un carril aeri del qual pengen diversos petits carretons que, bé moguts a mà o bé accionats per una cadena sens fi, transporten objectes d’una banda a una altra suspesos de ganxos, sobre plataformes, etc.
Gran enciclopèdia catalana

remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)

© fototeca.cat

Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on es produeix…
Gran enciclopèdia catalana

cardioide

Cardioide determinada pel punt fix M d’un cercle de radi a que roda sense lliscar sobre un cercle fix de radi a i centre A. O és el punt de retrocés

© fototeca.cat

Matemàtiques
Epicicloide singular engendrada per les posicions d’un punt d’un cercle de radi a que roda sense lliscar per damunt d’un altre cercle del mateix radi.
Té un punt de retrocés O , respecte al qual l’equació de la cardioide en coordenades polars és ρ = 2 a 1-cos θ La longitud de la cardioide és aleshores 16 a i l’àrea és 6π a 2
Gran enciclopèdia catalana

díode

Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io

Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
Gran enciclopèdia catalana

vall d’Assam

Vall
Vall de l’Índia, a l’estat d’Assam, situada al nord-est del país i drenada pel riu Brahmaputra .
Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950
Gran enciclopèdia catalana

Trabajos varios del SIP

Sèrie de monografies publicades pel Servei d’Investigació Prehistòrica el 1937 i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció historicoarqueològica).
D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigació Prehistòrica secció del CSIC, dependent de la Diputació Provincial de València Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana
Gran enciclopèdia catalana

Amicizia Cristiana

Societat secreta catòlica fundada pel jesuïta Nikolaus Diessbach a Torí el 1778, que pretenia fomentar l’apostolat en els medis intel·lectuals.
Pel seu caràcter secret i reaccionari fou suprimida el 1803 El mateix Diessbach havia fundat, el 1782, l’Amicizia Sacerdotale, per a la formació sacerdotal segons els principis d’Ignasi de Loiola El clergue PB Lanteri, collaborador de Diessbach, intentà de restaurar, el 1817, i ja amb més publicitat, l’Amicizia Cristiana, que prengué el nom d’Amicizia Cattolica fou dissolta el 1828
Gran enciclopèdia catalana

Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979

Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Gran enciclopèdia catalana

successió al tron

Política
Dret constitucional
Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…
Gran enciclopèdia catalana