Resultats de la cerca

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929…

Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro  i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers  Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la…

L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí…

Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca flexibilitzà a…

Moltes misses polifòniques dels segles XV i XVI es coneixen amb un nom en llatí o en una llengua moderna el cas més conegut el representen les nombrosíssimes misses titulades L’homme armé Aquests noms provenen del cantus firmus que serveix de base a l’obra com passa amb l’esmentada cançó popular francesa en les misses corresponents de GP Palestrina, Josquin Des Prés o d’altres, o bé quan la missa és una paròdia de la peça de la qual s’ha partit per a la nova composició Una missa sine nomine , per tant, és una missa el nom de la qual que pot ser el del seu to no expressa cap…

Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter ‘El vicari’, 1963, peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust Altres peces seves són Soldaten ‘Soldats’, 1967, sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas 1970, utòpic i crític amb els EUA les comèdies Die Hebamme ‘La llevadora’, 1971 i Lysistrate und die Nato ‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973 Peces posteriors són Juristen ‘Juristes’, 1979, Ärztinnen ‘Metgesses’, 1980 i Unbefleckte Empfängnis ‘Immaculada concepció’, 1988 Ha escrit també assaigs, com Krieg und…

És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es…