Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Vilamarxant
Vilamarxant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els Serrans i amb la Foia de Bunyol, al sector dels pobles castell.
El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola…
Barx
Barx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, que ocupa la zona muntanyosa del nord-est de la comarca.
El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres, ametllers i…
Castell de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…
Castell d’Estela (Castellar del Riu)
Art romànic
No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual…
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Jack Kerouac
Literatura
Escriptor nord-americà.
De pares quebequesos, el seu nom de naixement era Jean Louis Kirouac La seva llengua d’infantesa fou el joual , un dialecte francès del Quebec i no aprengué l’anglès fins cap als sis anys En la seva joventut destacà per les qualitats atlètiques, gràcies a les quals obtingué una beca per a la Universitat de Columbia Un accident posà fi a la seva carrera esportiva Es traslladà aleshores a Nova York, on portà una vida bohèmia i entrà en contacte amb els escriptors que més endavant serien com ell mateix capdavanters del moviment literari beat , entre els quals Allen Ginsberg i William Burroughs…
Benicàssim
Benicàssim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, entre el conjunt orogràfic que formen les agulles de Santa Àgueda, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra de Montornès i la costa, la qual és constituïda, en part, per la continuació de la llarga platja on la Plana s’obre a la mar, i en part, pel sector més meridional de la costa rocallosa formada pel contacte de la serra d’Orpesa i la mar; ambdós sectors formen, en unir-se, l’olla de Benicàssim, al llarg de la qual hi ha el barri turístic de les Vil·les de Benicàssim.
El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles,…
Caldes de Boí

Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i…
estanys del Vedo
Estany
Grup d’estanys a la capçalera de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo
.
L’emissari, el barranc del Vedo , aflueix al riu de Tavascan
Borneo
Borneo “Casa llarga” dels iban-daiak a Segu (Sarawak)
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina