Resultats de la cerca

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i…

Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…

Graduat en física i matemàtiques al Kings College de Cambridge 1942, després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, retornà a aquesta universitat i estudià filosofia graduat el 1946 i doctorat el 1948 Professor a diverses universitats britàniques i a Chicago Seguint el darrer Wittgenstein, estudià les teories científiques, més enllà dels límits que comportava el positivisme lògic, i àdhuc arribà a presentar una teoria general de la raó Human understanding , 1972 D’altra banda, l’anàlisi lingüística el portà a considerar les sentències prescriptives, que constitueixen el nucli de l’…

Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria passaria a…

Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento de Cuzco ,…

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols Tornà a Mallorca…

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…

Estudià filosofia i teologia al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot l’any 1961 Poc després, a Xile, es relacionà amb el moviment polític i religiós Cristians pel Socialisme, que fundà a Catalunya quan retornà, nou anys després Molt relacionat amb Joan Alsina, en va publicar la biografia,  Joan Alsina Xile al cor 1976 premi Aedos de biografia catalana 1975, que reescriví al 2001, quan aparegué nova informació sobre l’assassinat del sacerdot, sota el títol Vida, comiat i mort de Joan Alsina També ha publicat  La recerca secreta de Josep M Mercader 1992, que tracta la vida d’un…

Assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Nādir Shāh 1933 Neutral durant la Segona Guerra Mundial, portà a terme diversos plans de desenvolupament econòmic i cultural del país i hagué de resoldre conflictes fronterers amb l’URSS i el Pakistan i enfrontar-se a contínues lluites faccionals Malgrat que el 1964 instaurà un règim parlamentari constitucional, fou destituït per un cop d’estat i la proclamació de la república el 1973 Abdicà la corona aquest mateix any i s’exilià a Itàlia Després de l’enderrocament del règim dels talibans 2001, amb l’establiment d’un sistema democràtic tutelat…