Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
Club Drink
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1960, inicialment participà en competicions de ciclisme i organitzà la Volta Internacional de Primavera També collaborà en l’organització de la Setmana Catalana de Ciclisme i en l’Escalada a Montjuïc S’interessà pel tennis, esport del qual programà algun torneig d’àmbit internacional, i per l’automobilisme El 1962 organitzà el Gran Premi Costa Brava de cotxes antics El 1963 inaugurà la secció de natació sincronitzada i fou seu del Campionat d’Espanya de l’especialitat el 1963 i el 1964 Guanyà el Campionat d’Espanya de solo 1963-67, duo 1963, 1964, 1965 i equips 1963, 1964, 1965,…
Jaume Fabrés Amorós

Jaume Fabrés Amorós
Museu Colet
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…
Lliurament dels premis Gaudí
Presentada per l’actriu Rossy de Palma, se celebra a l’Auditori Fòrum de Barcelona la vuitena edició de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català La pellícula més premiada és Truman , que obté els premis a la millor pellícula en llengua no catalana, al millor director Cesc Gay, als millors actors principal Ricardo Darín i secundari Javier Cámara, a la millor actriu secundària Dolores Fonzi i al millor guió Cesc Gay i Tomàs Aragay Altres premis destacats són el de millor pellícula en català El camí més llarg per tornar a casa , de Sergi Pérez i el de millor…
Cloenda del Festival de Canes
De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes La Palma d’Or se l’enduu la pellícula I, Daniel Blake , del director anglès Ken Loach El Gran Premi és per a Juste la fin du monde , del quebequès Xavier Dolan El premi al millor director se l’enduen, ex aequo , el romanès Cristian Mungiu Graduation i el francès Olivier Assayas Personal shopper , el premi especial del jurat és per a American honey , de l’anglesa Andrea Arnold, el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose Ma Rosa , de Brillante Mendoza, i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab…
Valencia-fruits
Setmanari
Setmanari en llengua castellana que hom publica a València des del 15 de juny de 1962.
Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola Español i l'…
espartaquisme
Història
Moviment polític obrer d’extrema esquerra sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any dugué els espartaquistes a preconitzar la…
Josep Manuel Pagan i Santamaría
Música
Músic, compositor, pianista i sonoterapeuta.
Format als conservatoris de Madrid i Barcelona, ha treballat bàsicament per al cinema, la televisió i el teatre musical Ha collaborat amb la companyia de dansa Roseland, amb el clown Tortell Poltrona i ha signat les bandes sonores de films com Lola 1985 i Angoixa 1986, de Bigas Luna La senyora 1987, de Jordi Cadena L’illa de l’holandès 2001, de Sigfrid Monleón Tic-Tac 1997, de Rosa Vergés, i dos films d’Agustí Villaronga, Aro Tolbukhin 2002 i Pa Negre 2010, premi Gaudí a la millor música original A partir del 1998 començà a investigar i treballar en l’aplicació de la música a les malalties…
Jaume Cristau i Brunet
Música
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una rosa per Amer…
Vicent Rodríguez i Martín
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…
Hugo von Hofmannsthal
Literatura
Escriptor i poeta austríac.
A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’Helena egípcia’, 1928,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina