Resultats de la cerca
Es mostren 1229 resultats
carbonatació
Alimentació
Part de l’operació de purificació dins la fabricació de sucre
(de canya o de bleda-rave).
El suc procedent de la difusió, amb hidròxid càlcic addicionat, és tractat amb anhídric carbònic gasós, que fa precipitar les sals càlciques solubles en forma de carbonat que en precipitar-se finalment engloba impureses en estat colloidal i desdobla el sacarat càlcic en sacarosa i carbonat càlcic
merenga
Pastisseria
Dolç fet amb clares d’ou batudes a punt de neu i sucre i cuit al forn.
pasta seca
Alimentació
Pastís petit, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuit al forn.
poder gelificant
Alimentació
Nombre de parts de sucre, per cada part de pectina, que formaran un gel de consistència normalitzada.
És expressat en graus de pectina
suau
Beguda refrescant preparada amb cafè líquid, sucre i gasosa o sifó, eventualment amb una mica de brandi.
confitat -ada
Dit de l’aliment conservat en sal i vinagre o dissolent-ne el suc natural en sucre.
Sociedad General Azucarera de España
Empresa fundada a Madrid el 1903 per a l’explotació de fàbriques de sucre, refineries i destil·leries.
És la segona empresa del sector en l’àmbit estatal Té fàbriques a Castella i Andalusia Participa a Unión Alcoholera Española, que té una fàbrica a València
Rio Grande do Norte
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…
llumí
Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…