Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
amfitrió | amfitriona
Persona que té convidats a taula, especialment tractant-los amb magnificència.
àbac
Jocs
Matemàtiques
Taula destinada al joc de dames, d’escacs, de daus, etc.
àbac
Matemàtiques
Taula coberta de sorra fina, usada per a dibuixar, calcular, etc.
És el precedent de l’àbac modern i fou, encara, utilitzat pels infants grecs i romans
billar de troneres
Billar
Modalitat de billar que es juga en una taula amb troneres.
Són disciplines de billar de troneres el billar americà i l’snooker
Sautó
Sautó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall alta de la Tet, entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer.
L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent El municipi inclou, també, el poble de…
Baó

Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’esquerra de la Tet, al Riberal.
L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules…
negació
Lògica
Tipus de connectiva lògica.
Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte…
format d’intercanvi de gràfics
Electrònica i informàtica
Format d’emmagatzematge que comprimeix fitxers gràfics de 8 bits amb color, amb un factor de compressió 2:1.
L’element bàsic dels fitxers GIF és una taula de colors capaç de guardar els 256 colors diferents més usats en un determinat fitxer La qualitat de la descompressió és molt bona si el fitxer usa com a màxim els 256 colors emmagatzemats, i a partir d’aquí s’empobreix com més colors s’usin Malgrat això, es tracta d’una descompressió sense pèrdua en les dades es pot perdre la capacitat de representar un cert color, però tots els elements gràfics s’han recuperat a la perfecció El format GIF fou desenvolupat per CompuServe com a mitjà per a transmetre fitxers a través de les línies…
Jaume Cabrera
Pintura
Pintor actiu a Barcelona.
Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu…
ruggiero
Música
Esquema de baix obstinat sobre el qual es desenvolupaven variacions (variació) instrumentals o vocals, popular a Itàlia des de mitjan segle XVI fins a mitjan segle XVII.
El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina