Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
Vasco da Gama
Navegant portuguès.
El 1487 fou nomenat cap de la flota de quatre vaixells que deu anys més tard partí cap a l’Índia vorejant l’Àfrica Arribà a Sofala, a la costa oriental març del 1498, i visità Moçambic, Kilwa, Mombasa i Malindi, on els àrabs intentaren de retenir la flota Gràcies a la collaboració d’un pilot indi cristianitzat, pel maig arribaren a Calicut, a la costa occidental índia Malgrat l’hostilitat dels àrabs i dels hindús, Vasco da Gama s’ocupà d’establir bases comercials i tractats amb els reietons locals i tornà a Lisboa, on rebé el títol d’almirall d’Índies A fi de destruir la…
Elisabet II d’Anglaterra

Elisabet II d'Anglaterra, en un retrat de Cecil Beaton (1953)
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina de la Gran Bretanya i del Commonwealth (1952-2022).
Nascuda princesa Elizabeth Alexandra Mary, era filla de Jordi VI i Elisabet Bowes-Lyon , esdevingué hereva de la corona quan el seu oncle Eduard VIII renuncià 1936 en favor del seu pare, al qual succeí el 6 de febrer de 1952 Coronada l’any 1953, es casà 1947 amb Felip Mountbatten , duc d’Edimburg, amb qui tingué quatre fills Carles 1948, que la succeí, Anna 1950, Andreu 1960 i Eduard 1964 Les dificultats matrimonials del príncep hereu amb Diana Spencer i la mort d’aquesta l’any 1997 comportaren un període crític per a la monarquia britànica L’any 1992, en resposta als retrets a la seva…
Josep Rubau Donadeu i Corcellés
Història
Polític republicà.
Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou…
Boris Tadić

Boris Tadić
© NATO
Política
Polític serbi.
Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la…
Joan Soler i Faneca
Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica 1776, i la…
Josep Oriol i Bernadet
Arquitectura
Arquitecte.
Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de…
Pedro de Santiago Anglada y Sánchez
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1640-45) i de Lleida (1645-50).
Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a Solsona com a…
Santa Magdalena (Verdú)
Art romànic
Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora riuada de Santa…
Sant Cristòfol de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en…
Sant Jordi Desvalls
Art romànic
Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina