Resultats de la cerca

Soci del GEiEG des del 1935, s’especialitzà en marxa atlètica Fou tres vegades campió d’Espanya de 10 km marxa en pista 1945, 1946, 1955 i set vegades campió de Catalunya en 10 km 1944-48 i 30 km en ruta 1944, 1946 Entre el 1945 i el 1956 ostentà el rècord estatal de 10 i 20 km en pista Disputà la prova dels 10 km dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, després de fer el primer relleu de l’àmfora en el seu recorregut des d’Empúries fins a Barcelona Fundà i presidí el Club Natació Figueres 1968-72, fou regidor d’esports de l’Ajuntament i impulsà el Consell Esportiu de l’Alt…

Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí…

La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El…

Competí a les files del Club Natació Barcelona i participà en algunes proves populars com la Travessia al port de Barcelona i la de l’estany de Banyoles, que guanyà el 1948 En waterpolo fou campió d’Espanya 1948, 1951 i debutà amb la selecció espanyola l’any 1949 Entrenà l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya 1953-61 i el Club Natació Poblenou 1962-65 Viatjà per estudis als Estats Units, on es formà com a entrenador i, posteriorment, tornà a les files del CN Barcelona 1967-79 Es feu càrrec del primer equip de waterpolo 1970-79 i després fitxà pel Club Natació …

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…

Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 2a ed, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

Fou campió de Catalunya de Rallis 1971

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…