Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Santa Maria de Montdois (Rupit i Pruit)
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà compresa dins el de Rupit El lloc, conegut per Monte dulios , apareix el 968 dintre el terme de Fàbregues Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, comprava al prior de Sant Pere de Casserres,…
Sant Ponç de la Verneda (Sant Sadurní d’Osormort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any…
Sant Martí de la Roca (Manlleu)
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, passà al de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia quan aquell es va desmembrar Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia amb sagrera pròpia L’església de Sant Martí apareix documentada l’any 906 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, el terme de la qual, fixat pel bisbe Idalguer, arribava a Sant Martí de Miralles, nom que correspon a l’església que estudiem, ja que a més de l’apellatiu de la Roca com se la conegué finalment, s’anomenà abans de Miralles, de la…
Castell de Toloriu (el Pont de Bar)
Aquest castell, amb els d’Aristot i Bar, tenia un lloc privilegiat a la frontera entre els comtats de Cerdanya, al qual pertanyien, i el d’Urgell El lloc és esmentat a partir del 1025 amb la forma Toloriz , que altres documents del mateix segle XI transcriuen Tolorivo o Tolarit Al seu terme, hi tenia béns la família vescomtal d’Urgell, però no consta que tinguessin el seu castell S’ha dit tradicionalment, sense provar-ho, que el castell era dels comtes de Cerdanya, atesa la seva importància estratègica Les notícies directes sobre el castro de Tolorivo són del segle XIV en endavant, …
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…
Sant Menna de Vilablareix
Art romànic
El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’…
Sant Genís de Girona
Art romànic
La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del…
Sant Cristòfol de Llambilles
Art romànic
El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…
Sant Andreu d’Arbolí
Art romànic
Una primera referència del lloc d’Arbolí és de l’any 1171, quan Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va donar la Vall Porrera al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf Arbolí apareix com un dels límits de l’esmentada vall L’església d’Arbolí fou una sufragània de la parròquia de Siurana, que trobem ja documentada el 1154 L’esment més reculat de l’església d’ Erbolion o d’ Erbulio es troba a les dècimes papals del 1279 i el 1280 Les rendes de l’església no devien ésser massa importants, ja que el 1279 el rector d’Arbolí pagà 18 sous i 5 diners i l’any…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla…