Resultats de la cerca

Estudià música a Viena i hi debutà el 1964 Un any després fou contractat per l’Òpera de la capital austríaca, on el 1976 participà en l’estrena de Kabale und Lieber , de W Egk Entre el 1970 i el 1980 actuà ininterrompudament al Festival de Bayreuth, on s’especialitzà en els papers de Mime i Loge, els mateixos amb què es presentà al Metropolitan de Nova York el 1981 Especialitzat en papers còmics per a tenor d’òpera alemanya, ha compaginat el repertori tradicional WA Mozart, R Wagner, R Strauss i el d’autors de la segona meitat del segle XX Estrenà òperes de L Berio, com Un re in ascolto , que…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Després d’haver-se format com a fagotista, estudià cant a Stuttgart, on el 1975 debutà com a primer presoner de Fidelio El 1977 debutà a Bayreuth com a Froh L’or del Rin i posteriorment s’hi presentà amb els grans papers wagnerians per a tenor com Lohengrin en 1979-81, Sigmund en 1983-86 i Sigfrid en 1988-90 El 1980 debutà al Metropolitan de Nova York amb el personatge de Lohengrin, i el 1987 hi tornà com a Loge L’or del Rin El 1985 fou Sigmund La valquíria al Gran Teatre del Liceu, escenari on tornà el 1986 com a Lohengrin i el 1988 com a Max El caçador furtiu També s’ha destacat en…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de recitals i…

Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil simple i…

Després d’intentar sense èxit estudiar a Princeton, on fins el 1975 no foren admeses les dones, cursà un màster de física a la Universitat de Cornell 1951 i es doctorà a la Universitat de Georgetown 1954 amb una tesi sobre la distribució de les galàxies El 1964 s’incorporà a la Carnegie Institution of Washington, on desenvolupà la seva carrera A través d’observacions obtingudes amb l’espectrògraf, el 1974 constatà diferències en la velocitat de desplaçament de les estrelles als límits de les galàxies respecte als valors observats en les estrelles visibles Aquest descobriment posà les bases de…

Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson des del 1997, i en presidí el departament…

Filla de pare basc i mare veneçolana, a l’edat de 6 anys arribà a Barcelona, on s’inicià com a tennista Membre del Club Tennis Barcino, debutà com a tennista professional el 2011, i el juny del 2016 arribà al segon lloc del rànquing WTA Entre els campionats i torneigs disputats, destaquen les victòries als torneigs de Hobart 2014, Pequín 2015, Cincinnati 2017, Monterrey 2018, 2019, Dubai 2021 i Chicago 2021 En el Grand Slam, es proclamà guanyadora del Roland Garros 2016 i Wimbledon 2017, i fou finalista a Wimbledon 2015 i Austràlia 2020 L’any 2021 guanyà el Masters WTA En dobles, guanyà els…

Formada al Club Natació Terrassa, debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2012-13 La temporada 2016-17 fitxà pel CN Sabadell, amb el qual es proclamà campiona de la Lliga 2016-19, de la Supercopa d’Espanya 2016, 2017, 2018, de la Copa d’Europa 2019, de la Supercopa d’Europa 2016 i de la Copa de la Reina 2017, 2018 La temporada 2019-20 retornà al CN Terrassa, i la 2022-23 fitxà novament pel CN Sabadell, equip amb el qual guanyà de nou la Copa de la Reina 2023 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat del Món 2015, 2017, 2019 —competició en què es proclamà subcampiona 2017…