Resultats de la cerca

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…

Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats Units en 1914-23 i a…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert…

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces…

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’acústica que l’…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents…

El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu…

Estudià amb el seu oncle N Forqueray i amb LC Bordier Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional El 1794 fou organista de l’Òpera,…

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…