Resultats de la cerca

Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com Aurelio Tanodi, consideren que l’arxivística no és tant una…

La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns…

En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant

Pot ésser únic o múltiple

Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…

L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…

Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys

El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En la literatura…

El 1084, existia una primera església —Sant Pau Vell—, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…