Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, José Moreno Ballesteros, i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a mestre de composició Començà escrivint música simfònica La ajorca de oro , Capricho romántico , Cuadros castellanos , Zoraida , però aviat s’orientà cap al teatre musical, gènere en el qual s’especialitzà El 1925 estrenà la seva primera sarsuela, La mesonera de Tordesillas , al Teatro de la Zarzuela La seguiren altres, com Luisa Fernanda 1932, La chulapona 1934, Maravilla 1941, La Caramba 1942, La ilustre moza 1943, Polonesa 1944, Sierra…

Vida Figura polifacètica de la música a l’Estat espanyol, destacà en diversos àmbits la interpretació, la composició, la docència, la gestió administrativa i política i l’assaig A Madrid fou deixeble del pianista José Cubiles i del compositor Conrado del Campo Com a pianista actuà tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa Fou subcomissari tècnic de la Comisaría Nacional de Música durant el règim franquista, director dels Cursos de Compostela des del 1958, professor dels Cursos Manuel de Falla de Granada, creador del Concurs d’Interpretació d’Ourense i, a Conca, de les Semanas de Música…

Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…

Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…

El símptomes que es presenten durant el període prepart indiquen la proximitat del part, però no hi ha relació constant entre la seva aparició i l’inici del part Per aquesta raó, la data del part solament es pot establir de manera aproximada, amb els mètodes descrits en l’article que tracta de la diagnosi de l’embaràs Així, en general la durada de l’embaràs és d’uns 280 dies comptats des del primer dia de la darrera regla, però és perfectament normal que el part es produeixi des d’unes quatre setmanes abans fins a unes dues setmanes després de la data calculada A més, diversos trastorns poden…

La malaltia d’Addison és una alteració crònica que es produeix per la destrucció de l’escorça suprarenal, la qual cosa determina una producció insuficient de les diverses hormones suprarenals —especialment el cortisol— i es manifesta amb trastorns molt diversos, com ara sensació de cansament, enfosquiment de la pell, pèrdua de pes, trastorns digestius i hipotensió arterial La manifestació inicial de la malaltia és una sensació de cansament que, en un primer moment, es manifesta de manera esporàdica, però que a poc a poc esdevé permanent, es troba present quan hom es desperta i s’incrementa al…

És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…

És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…