Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.

Carles Salom

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor, un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics. Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus. Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2. Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines i les apocrines.

Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell. La part secretora de la glàndula és el glomèrul secretor, que es troba en l’hipoderma, immediatament per sota el derma. El glomèrul secretor és constituït per cèl·lules de forma de cub o cilíndrica, que es disposen l’una al costat de l’altra i componen un tub buit que constitueix la part secretora de la glàndula i que en conjunt presenta una forma arrodonida, com ara un cabdell. Al voltant de les cèl·lules del glomèrul que sintetitzen la suor, hi ha intercalades unes cèl·lules mioepitelials, de forma allargada, que tenen propietats contràctils. Quan aquestes cèl·lules es contreuen, disminueixen el diàmetre del conducte i afavoreixen l’expulsió de la suor cap al conducte a través del qual surt a l’exterior. El glomèrul secretor desemboca al túbul excretor, un conducte constituït per una capa de cèl·lules cúbiques per l’interior del qual la suor va cap a la superfície. Aquest conducte travessa el derma fins al vèrtex de les papil·les dèrmiques. A partir d’aquest punt, les mateixes cèl·lules de l’epidermis es disposen tot formant un conducte en espiral que desemboca a la superfície de la pell. En la superfície cutània, el conducte excretor forma un orifici gairebé imperceptible a ull nu anomenat porus sudorípar.

Les glàndules sudorípares apocrines són semblants a les anteriors, però se’n diferencien perquè llurs conductes exteriors drenen les secrecions als fol·licles pilosos en lloc de dur-les directament a la superfície de la pell. Aquestes glàndules es troben a les aixelles, l’engonal, els genitals i l’arèola mamaria. La suor que s’hi sintetitza té una olor més penetrant que la de les altres glàndules sudorípares. Representen un vestigi de les glàndules que tenen alguns animals en què s’elaboren secrecions l’olor de les quals té una funció de reclam sexual.