El símptomes que es presenten durant el període prepart indiquen la proximitat del part, però no hi ha relació constant entre la seva aparició i l’inici del part. Per aquesta raó, la data del part solament es pot establir de manera aproximada, amb els mètodes descrits en l’article que tracta de la diagnosi de l’embaràs. Així, en general la durada de l’embaràs és d’uns 280 dies comptats des del primer dia de la darrera regla, però és perfectament normal que el part es produeixi des d’unes quatre setmanes abans fins a unes dues setmanes després de la data calculada. A més, diversos trastorns poden fer que en alguns casos el part s’avanci o es retardi més enllà del període normal.
Els mecanismes que posen en funcionament el procés de part no són ben coneguts. Segons els diversos estudis realitzats, en l’inici del part influeixen diverses causes. Una d’elles podria ésser la dilatació de l’úter produïda a conseqüència del creixement del fetus: en engrossir-se l’úter, les seves fibres musculars es distenen i en atènyer un determinat grau de distensió esdevenen molt excitables, de manera que en ésser estimulades es contreuen amb força. Un altre grup de causes podrien ésser les modificacions hormonals que es produeixen al final de l’embaràs, que tindrien dos efectes: incrementar l’excitabilitat de la musculatura uterina i estimular-ne la contracció. Segons les teories més acceptades en l’actualitat, els canvis hormonals s’inicien en les glàndules suprarenals del mateix fetus que en atènyer la maduresa secretarien una gran quantitat de l’hormona anomenada cortisol. Entre d’altres efectes, aquesta hormona actua sobre la placenta i en modifica l’activitat, de manera que disminueixen els nivells de progesterona i s’incrementen els dels estrògens. Aquest canvi hormonal augmenta l’excitabilitat de les fibres musculars uterines, i estimula la secreció de prostaglandines, substàncies que estimulen la contracció d’aquestes fibres. Aquestes primeres contraccions són detectades pels receptors nerviosos de l’úter, en els quals es desencadenen estímuls que arriben al cervell. Així, s’estimula la producció hipotalàmica d’oxitocina, hormona secretada en la sang, al lòbul posterior de la hipòfisi, la qual actua sobre les fibres musculars uterines i és responsable de les contraccions que es produiran durant la resta del part.