Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
puça d’aigua
Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques desfavorables…
propietat intel·lectual
Dret civil
Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
Aquest dret no es generalitzà fins al s XIX i varia segons la legislació de cada estat
progressió aritmètica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, més una quantitat constant d
que és anomenada diferència
o raó
de la progressió:
a k
=a k - 1
+ d
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 + n -1 d , i la suma dels primers termes, S n , és donada per la fórmula
el Mardà
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), prop de la costa, damunt el terme de Canet de Berenguer; és regada per la séquia del Mardà, fillola de la d’Algar (o Major de Morvedre).
Hi ha les restes de la torre del Mardà , bastida com a torre de defensa als s XV-XVI, i ruïnes d’una villa romana
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de…
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
el Ral
Caseria
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.
tecla
Música
Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.
taro
Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
tabulador
Tecnologia
Dispositiu auxiliar de certes màquines d’escriure que permet, en detenir el carro als indrets seleccionats, d’escriure columnes de números o de començar les diferents ratlles d’un escrit a diverses distàncies del marge.