Resultats de la cerca

Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des d’un punt de…

A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí  i Emancipación  A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista  Correu de Catalunya  1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa  El guardador del Bruc 1896, estr 1896,  Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes  Les…

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme imperial,…

El 1844 s’establí a Cuba, on visqué a Pinar del Río, però aviat es traslladà a l’Havana Creà una plantació de tabac a San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey El 1865 fundà la fàbrica de tabac La Excepción, amb una gran producció de cigars, molt acreditats a Cuba Fou director de la Societat de Beneficència Catalana durant tres períodes 1875-76, 1883-84 i 1887-88 Enriquit, retornà a Catalunya, on patrocinà a l’Arboç el primer aqüeducte i portada d’aigües a la població Pagà també la restauració de l’altar major de la parròquia de Sant Julià El 1873 inicià la construcció del Palau…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després 1933-36 Durant la…

Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona 1902, s’inicià com a escultor a casa seva S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que collaborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi —insòlit en aquella època…

Estudià al Conservatori de Bucarest amb Constantin Silvestri i Eduard Lindenberg El 1946 debutà com a director de l’Orquestra de la Ràdio Romanesa, càrrec que, del 1948 al 1955, exercí al capdavant del Conjunt de l’Estat Romanès El 1956 guanyà el Concurs Internacional de Besançon Director de l’Òpera de Bucarest 1955-58, el 1959 s’installà a Israel, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Haifa i el 1960 fundà l’Orquestra de Cambra d’Israel De seguida fou convidat a dirigir les orquestres filharmòniques de Londres 1960-63 i Estocolm 1964-66 L’any 1969 s’establí als EUA, on dirigí l’Orquestra…

Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el seu Liber de…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…