Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
Castell d’Avinyó
Art romànic
Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei recuperà el…
Castell de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als Cardona…
Josep de Navel i d’Erill
Història
Polític.
Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara…
Torrell de Reus
Editorial
Empresa editorial iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia el 1946.
Tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus 1932-39, que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats , d’André Maurois Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta , de Rilke l’únic en llengua no catalana i Ésser en el món , el primer llibre de Manuel de Pedrolo El tema preferit ha estat la poesia Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs 1952-54 aparegueren sota la seva cura Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars Hi destaquen unes devocions…
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les…
Josep Riba i Gabarró

Josep Riba i Gabarró
© Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada
Historiografia
Historiador, especialitzat en recerques comarcals.
Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El…
Giovanni Merliano da Nola
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a…
l’Ametlla de Segarra

Vista del poble de l'Ametlla de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a 704 m, a la línia d’altures que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels…
Castell de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina