Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
cala d’en Serra
Cala
Cala de la costa septentrional d’Eivissa, entre la punta del Gost i la punta d’en Serra
, dins el municipi de Sant Joan de Labritja.
Sant Carles de Peralta
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), al N de la vila, a ponent de la talaia de Sant Carles (230 m).
L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església
punta de ses Portes
Un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha l’antiga torre de ses Portes, de guaita i defensa..
illes Negres
Illa
Grup de dos illots del municipi de Sant Josep de sa Talaia entre les costes d’Eivissa i Formentera, a ponent de l’illa dels Penjats.
es Figueral
Partida
Venda de la parròquia de Sant Carles de Peralta (Santa Eulària del Riu), a la costa oriental d’Eivissa, on hi ha la platja des Figueral.
cala Bassa
Cala
Cala de la costa occidental d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, a l’est de la badia de Sant Antoni.
És tancada per ponent pel cap la Bassa
ses Margalides
Illa
Dues petites illes properes a la costa de Corona (Eivissa): la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l’altra és minúscula.
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Bitxac rogenc
Àrea de nidificació del bitxac rogenc Saxicola rubetra als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però darrerament s’…
Perdiu
La perdiu Alectoris rufa és un dels ocells més típics dels conreus i erms, sedentari a casa nostra, ben conegut tant pel que fa a la seva morfologia com als seus hàbits, especialment pel fet d’ésser una peça preuada de caça A les zones de muntanya, no obstant això, pot ésser confosa, especialment els individus joves, amb la perdiu xerra Perdix perdix , de la qual es diferencia pel color blanc de la gola i el color vermell del bec i les potes, caràcter que s’observa a la fotografia Xavier Palaus La perdiu és una espècie sedentària que es troba ben representada arreu dels Països Catalans…