Àrea de nidificació del bitxac rogenc (Saxicola rubetra) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència. Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa.
Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però darrerament s’ha constatat la nidificació de dues parelles a les rodalies de l’estany de Canet, a la plana del Rosselló l’any 1983, és a dir, en un hàbitat ben diferent de l’ocupat als Pirineus. Aquestes dades es veuen completades amb altres de referides a la nidificació d’aquest bitxac a l’Alt Empordà, l’Albera i el cap de Creus. Així i tot, cal remarcar el caràcter d’excepcionalitat que tenen actualment aquestes referències esporàdiques de cria. Una altra citació força interessant és la de la seva niada local i raríssima a les parts culminals de la Serra de Tramuntana a l’illa de Mallorca on, com a la resta de les Balears, era considerada pràcticament només com a migradora. De tota manera, hom coneixia alguna dada d’individus estivals no reproductors a Menorca i Eivissa, així com alguna referència isolada d’exemplars migradors.
El bitxac rogenc (Saxicola rubetra) és un ocell d’ambients de muntanya, d’aspecte rodanxó, petit (ateny 13 cm), amb el damunt grisenc i el dessota clar, i una taca ocràcia característica al pit. El mascle (a l’esquerra) té el damunt més fosc i una taca negra a la galta, cosa que fa que destaqui la ratlla blanca de l’ull, molt més que no pas a la femella (a la dreta).
Oriol Alamany.
L’hàbitat principal del bitxac rogenc és el format per les praderies de l’alta muntanya, en clarianes i també per damunt del bosc subalpí. També, però, defineix l’avifauna dels prats de dall pirinencs, i n’és freqüent l’observació en punts enlairats del seu territori, utilitzats pels mascles com a cantadors.
En una bona part del territori de Catalunya i el País Valencià el bitxac rogenc només s’observa en el decurs de la migració, especialment al pas primaveral, quan torna dels seus quarters d’hivernada transsaharians. La majoria d’observacions de migradors es fan entre el març i el maig, amb un flux màxim en el període comprès entre la primera quinzena d’abril i la primera quinzena de maig. Algunes observacions de bitxacs rogencs fetes el febrer corresponen, molt possiblement, a migradors primerencs en trànsit. Les escasses observacions constatades d’exemplars hivernants corresponen a dades obtingudes a Mallorca i, encara més, a Menorca, el desembre, el gener i el febrer, si bé aquest deu ser un fenomen aïllat i, almenys, irregular.