Resultats de la cerca
Es mostren 3322 resultats
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
ovambo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del SW, establert principalment al S d’Angola.
El 1960 eren uns 150 000 individus Llur economia es fonamenta en el conreu melça i mill, amb l’ajut de la pesca, la caça i la recollecció De vegades crien bestiar boví per a la producció de mantega i llet Fabriquen ceràmica i cistelleria i treballen el ferro L’organització social és de tipus matrilineal i matrilocal, bé que la installació del marit a la família de la dona no sempre s’acompleix
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
trílit
Arquitectura
Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera collocada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.
Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit
Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants

Claustre de Sant Pere de Galligants, seu del Museu Arqueològic de Girona
© JoMV
Museu
Museu de Girona basat en sèries arqueològiques procedents de l’antiga Comissió de Monuments (1847) i de les excavacions modernes.
Hi ha una collecció de les comarques gironines, del Paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou installada al nou Museu d’Art de Girona El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya
sabor amarg
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable
magnetita

Magnetita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid ferrós i fèrric, Fe3O4.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, amb hàbit octaèdric o rombododecaèdric, bé que de vegades es presenta en masses de gra gruixut o fi És opaca, d’un color negre i amb l’esclat metàllic o mat Té una duresa 5,5-6,5 i una densitat 5,2 És fortament magnètica, propietat que la caracteritza i que ja fou descrita per Plini És un mineral abundant i una mena important del ferro
Ramon Teixé i Boldú
Forjador i repussador.
S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina