Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
Descodificat l’iPhone del terrorista de San Bernardino
L’FBI descodifica l’iPhone del terrorista de l’Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino Califòrnia i va matar 14 persones i en va ferir 22 L’agència federal de seguretat havia requerit a l’empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s’hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l’empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un…
antecedents penals
Dret penal
Relació de condemnes penals dictades contra una persona.
L’existència d’antecedents penals, que normalment consten en un registre especial, constitueix la circumstància agreujant de la responsabilitat penal de reincidència a més, pot produir, segons quins siguin els delictes comesos anteriorment, d’altres efectes legals inhabilitat per a ésser tutor i protector i per a ésser testimoni en els testaments, incapacitat per a succeir per causes d’indignitat, exclusió de l’exercici de determinats càrrecs públics i d’altres Els antecedents es cancellen per mort de l’interessat, si té 70 anys d’edat i no compleix condemna o no és sotmès a procediment…
Acció Nacionalista Basca
Política
Partit polític basc.
Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions municipals i forals del maig del…
Bernat Guillem d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea, fill de Bernat Guillem de Montpeller.
Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’…
Hug de Cervelló
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1164-71), fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló.
Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…
Francesc Robuster i Sala
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).
Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que…
Ḥasday Cresques
Filosofia
Medicina
Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu.
De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El…
Juan Alberto Belloch i Julbe
Política
Polític aragonès.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà…
Josep Solé i Barberà
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De família del Baix Camp, es formà a Reus des de 16 anys Llicenciat en dret, fou passant de Pere Comas i Calvet i de Josep Andreu i Abelló S'afilià al Bloc Obrer i Camperol 1931-34 i, per mitjà dels comitès d’enllaç de la Unió Socialista de Catalunya, ingressà al PSUC el 1936 Durant la Guerra Civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló Fet presoner febrer del 1939, fou condemnat a mort, indultat i sortí de la presó 1944, però durant anys no pogué exercir la carrera Es destacà per la defensa de presos polítics, especialment de Miquel Núñez i al procés de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina