Resultats de la cerca

El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…

El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara que molt escàs, hi és…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…

Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova…