Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
El Tribunal Suprem obliga a comunicar-se en castellà el País Valencià, Catalunya i les Balears
El Tribunal Suprem espanyol confirma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana TSJCV que prohibeix al País Valencià, el Principat i les Illes de fer servir el català per comunicar-se institucionalment Segons el tribunal, la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra és competència exclusiva de l’estat La sentència també anulla l’ús preferent del català en l’administració valenciana Les tres administracions es mostren contràries a la sentència El 21 d'octubre el Tribunal Suprem desestima els recursos en contra i…
Lester Brown
Ecologia
Consultor ambiental nord-americà.
Graduat en ciències agrícoles en la universitat de Rutgers 1955, màster en economia agrícola per la universitat de Maryland i màster en administració pública per la universitat de Harvard Treballà per al departament d’Agricultura dels Estats Units 1959-69 El 1974, amb el suport del Rockefeller Brothers Fund, fundà el Worldwatch Institute WI, el primer centre privat internacional d’anàlisi dels problemes ambientals globals El 1983 inicià des del WI l’edició dels informes anuals State of the World editat en català pel Centre Unesco de Catalunya des del 1994 El 2001 fundà l’Earth…
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Organisme educatiu creat a Barcelona el 1954.
En fou el primer director Artur Martorell i Bisbal Collaborà en el moviment de renovació pedagògica i de normalització cultural, però des del 1962 l’administració franquista el reduí a una entitat purament administrativa Amb el restabliment dels ajuntaments democràtics el 1980, recuperà l’orientació original Des del 1993 gestiona els centres docents municipals, que inclouen, entre d’altres, escoles de primària i secundària, escoles bressol, alguns centres d’educació especial, el Conservatori Superior de Música i l’Escola Massana Disposa d’una biblioteca especialitzada promoguda…
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova…
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions
Associació professional sense ànim de lucre que té l’objectiu de defensar els interessos dels fabricants automobilístics establerts a Espanya.
Fou fundada el 1977, té la seu a Madrid entre els membres associats hi ha Automóviles Citroën, Ford, General Motors, Iveco, Mercedes-Benz, Nissan Motor Ibérica, Peugeot Citroën Automóviles PSA Peugeot Citroën, Peugeot, Renault, Santana Motor, SEAT i Volkswagen Navarra L’associació declara la missió de fomentar el desenvolupament del sector de l’automoció, amb la promoció de la collaboració entre els fabricants associats en els aspectes tècnics, econòmics, socials, financers i en qualsevol altre que contribueixi al progrés harmònic del sector, i de representar i assumir la gestió collectiva…
Diwan
Nom que reben les escoles d’immersió lingüística en bretó a la Bretanya.
La primera escola infantil Diwan es creà el 1977, el 1980 s’amplià a escola primària i el 1988, a secundària El curs 2003-04 tenien 2 761 alumnes, repartits entre 33 escoles d’ensenyament primari, 3 escoles d’ensenyament secundari, 2 escoles concertades i 1 institut Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment reben el suport financer de l’administració regional i nacional El 1996, les escoles Seaska basques, les Diwan bretones, les Bressola nord-catalanes i les ABCM alsacianes van formar l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
apropiació
Dret penal
Apropiació no justificada jurídicament.
Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració…
Llei de Reforma Universitària
Llei 11/1983, de 25 d’agost.
Estableix el dret a l’educació superior, i consagra alhora l’autonomia universitària, la responsabilitat de la universitat davant la societat com a servei públic d’educació superior pel que fa als interessos generals de l’Estat i de les seves comunitats autònomes Amb la llei es regula la creació, el règim jurídic i l’estructura de les universitats, els òrgans de govern, la creació del Consell d’Universitats com a màxim òrgan de coordinació universitària, els estudis, el professorat, el personal d’administració i serveis, i el règim econòmic i financer de les universitats privades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina