Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Joseph Comère
Farmàcia
Farmacèutic i algòleg occità.
Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…
Selva Negra

Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
Orca falsa
L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a…
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui…
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic…
San Murezzan
Ciutat
Població de l’Engiadina, Suïssa, al cantó dels Grisons.
Centre turístic i d’esports d’hivern, vora el llac homònim i a 1838 m d’altitud sobre el nivell de la mar Des de temps remots són conegudes les seves aigües termals
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
agulleta d’alguer

Agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina