Resultats de la cerca

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de…

Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i…

Es formà a la Universitat de Barcelona i a la New School for Social Research de Nova York El 1996 entrà a formar part del grup d’estudis sobre televisualitat del Media Studies Program de la New School Nova York Ha estat comissari de diverses exposicions i organitzador de jornades de debat sobre les noves formes de producció artística, realitzades en diverses entitats Collabora regularment en revistes i diaris de Catalunya “Acción Paralela”, “Avui”, “El Temps”, “La Vanguardia” i internacionals “Parachute” i “Art Monthly” Imparteix cursos d’estudis de cultura visual a la…

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla…

Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952

Especialitzat en el classicisme francès, fou professor a les universitats de Cambridge, Oxford i Londres Entre 1947 i 1974 dirigí l’institut Courtauld de Londres i tingué cura de les colleccions de la Corona D’entre els seus treballs sobresurten Artistic Theory in Italy 1450-1600 1940 Art and Architecture in France 1500-1700 1953 Picasso's Guernica 1969 Baroque and Rococo Architecture in Naples 1978, i Borromini i The Drawings of Poussin 1979 L’any 1979 hom descobrí la seva implicació en un antic afer d’espionatge i fou desposseït dels seus títols nobiliaris