Resultats de la cerca

El decret de Nova Planta 1718 motivà la reunió dels arxius del regne i del municipi a la casa de la ciutat L’any 1838 foren reclamats per la diputació provincial per a la formació de l' Arxiu Regional de Mallorca, incorporat a l’estat el 1851 El 1955 fou installat a la Casa de Cultura Les sèries principals que conté són la cort de la governació la reial audiència el reial patrimoni desamortització consells generals i extraordinaris dels jurats de la universitat fins el 1718 i juntes de comerç Cal fer destacar el notable Llibre dels privilegis, amb belles miniatures, copiat per…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu catàleg no…

Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la Societat…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal escènica, tot i…

Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació…

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean…

Estudià amb la pianista M Long i a partir del 1934 composició amb H Büsser al Conservatori de París A partir dels anys seixanta ocupà diversos càrrecs importants relacionats amb la música Fou director del Conservatori de Boulogne-sur-Seine 1959-62, director de música al Ministeri d’Afers Culturals 1966-75 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts Des de tots aquests càrrecs promogué la creació d’orquestres regionals i una reestructuració de l’ensenyament musical als conservatoris Les seves composicions, amb un llenguatge a mig camí entre la tradició i les avantguardes, pertanyen als…

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví diverses…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray…

Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica  des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…