Resultats de la cerca

Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà

El més conegut és el codi o alfabet Morse internacional alfabet Morse, que consta de punts i ratlles uns altres de més perfeccionats són els codis de 5 moments, com el codi Baudot, i emprat en els primitius aparells telegràfics múltiples Baudot, l’emprat actualment en els teleimpressors Aquest és el codi internacional número 2 del CCITT, que permet 60 combinacions útils possibles Hi ha, també, codis de 6,7 i 8 moments

El termòstat consta d’un element termomètric i un òrgan de comanda L’element termomètric detecta les variacions de temperatura, mitjançant la dilatació d’un gas o d’un líquid o la deformació d’un metall, i acciona, pneumàticament, hidràulicament o elèctricament, l’òrgan de comanda, de manera que quan la temperatura és superior a la desitjada atura el forniment de calor i l’engega quan aquella és inferior a la desitjada

Fou inaugurat a Lausana el 1993 El fons del museu conté informació sobre els jocs olímpics des de l’antiga Grècia fins a l’era moderna, distribuïda per les disciplines que s’hi practiquen, els campions i les seves gestes i l’organització de cada un dels jocs moderns, tant els d’estiu com els d’hivern L’edifici, que consta de cinc plantes, fou dissenyat per l’arquitecte espanyol Pedro Ramírez Vázquez

Inaugurat l’any 2002, ocupa les installacions de la fàbrica modernista Casarramona, de Josep Puig i Cadafalch A més d’exposar les 800 obres de què consta la collecció, el centre, de 12000 m 2 , disposa d’una mediateca i d’espais per a conferències i exposicions temporals Els anys següents l’Obra Social de la Caixa ha establert installacions del mateix nom a Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla, Lleida, Tarragona i Girona

Consta essencialment d’un plat o cercle graduat que té un regle metàllic amb dues pínnules, el qual pot girar al voltant del centre del plat En mirar l’objete que hom pretén de marcar enfilat amb les dues pínnules hom podrà llegir la marcació en el plat Actualment, els cercles només són usats en algunes embarcacions de pesca o esportives, per tal com en els vaixells han estat substituïts pels taquímetres

Realitzat segurament vers 1080-90, és una obra de notable realisme i consta d’unes 70 escenes que representen la conquesta normanda d’Anglaterra Tot i que era destinat a guarnir la catedral, constitueix una de les rares peces medievals de tema profà Atribuït sense fonament a la reina Matilde, esposa de Guillem el Conqueridor, en realitat es desconeix si fou realitzat a Normandia o a Anglaterra Ha sofert diverses restauracions, no sempre respectuoses

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria

Antiga església parroquial situada a l’extrem nord-est del municipi, a la dreta del riu Brugent Era propietat del monestir de Santa Maria d’Amer, almenys des del 1187, segons que consta en la butlla de Climent III El monestir adquirí la plena jurisdicció del seu terme el 1381 a la ciutat de Girona, a la qual l’havia venuda el rei el 1363 L’edifici fou refet als segles XVII o XVIII