Resultats de la cerca
Es mostren 1718 resultats
Joan Blanquet Fontdevila
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya Jugà al Sant Andreu i al Futbol Club Barcelona dels anys vint Fou tres cops internacional Jugà els dos partits que enfrontaren la selecció catalana amb un combinat anglès al febrer del 1925 Amb el FC Barcelona guanyà en cinc ocasions el Campionat de Catalunya 1926-30 i en tres el Campionat d’Espanya 1926, 1928, 1930
Joan Baptista Saus Salas
Esport general
Directiu esportiu.
Fou porter del Centre d’Esport Sabadell 1910-13, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1913, i presidí el club 1911-23 Introductor del futbol a Sabadell, també impulsà el tennis a la ciutat collaborant en la fundació del Club Tennis Sabadell 1929, del qual fou president abans 1928-29 i després 1934-39 de l’oficialització dels estatuts del club
Squash 4
Esquaix
Club d’esquaix de Terrassa.
Fundat el 1984, inicialment tingué quatre pistes d’esquaix i es dedicà exclusivament a aquest esport Té equip de competició d’esquaix i soft-ràquet i ha acollit diversos play-off de la Lliga Catalana d’esquaix Després d’uns quants anys de funcionament, amplià l’oferta esportiva oferint classes de judo, taekwondo, karate, aeròbic i altres activitat dirgides Disposa d’unes installacions de 1500 m 2
Sports Club Lleidatà
Esport general
Entitat esportiva de Lleida.
Fou fundada el 1898, i es dedicà principalment a la difusió del ciclisme Fou una de les entitats pioneres en la introducció de la pràctica esportiva a les terres de Ponent, encara que al principi aquesta activitat era reservada a les elits locals A partir del 1914, amb la creació de noves entitats com la Joventut Republicana de Lleida, l’esport s’estengué a altres capes socials
Carles Udina Cobo
Esquí
Esquiador de fons.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Universitaris d’hivern 1970 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’esquí nòrdic 1971 Contribuí a dissenyar l’estratègia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou consultor de planificació territorial i dissenyador d’estacions d’esquí alpí i nòrdic, i un dels autors de L’esquí nòrdic, un esport per a tothom 1988
Maria Terrones Salinas
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en trampolí.
Membre de l’Associació Sant Martí Esport, fou becada al CAR de Sant Cugat El 2009 fou campiona de Catalunya júnior, tercera al Campionat d’Espanya júnior i campiona d’Espanya absoluta de sincronisme fent parella amb Sandra Mitjans Fou subcampiona d’Espanya de trampolí 2010 i medalla de bronze 2012 Participà en els Campionats del Món 2010, 2011 i d’Europa 2010 Es retirà el 2012
Olivier Grunewald
Fotografia
Fotògraf.
S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre
Josep Palou Vidal
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
escafandrisme

L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…
edifici de gran llum
Construcció i obres públiques
Edifici que presenta un espai interior de gran diafanitat, amb distància entre pilars o elements resistents verticals igual o superior a 15 m.
Són edificis de gran llum els poliesportius, els palaus d’esport i els estadis coberts, les estacions de ferrocarril i les terminals d’aeroport, i un gran nombre de naus industrials Per la diafanitat, l’edifici de gran llum exigeix una coberta estructuralment singular, per a la formació de la qual hom empra elements de formigó, acer o fusta estructural de gran envergadura, com grans encavallades, cúpules, làmines o tensoestructures
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina