Resultats de la cerca

Fundat el 1984, inicialment tingué quatre pistes d’esquaix i es dedicà exclusivament a aquest esport Té equip de competició d’esquaix i soft-ràquet i ha acollit diversos play-off de la Lliga Catalana d’esquaix Després d’uns quants anys de funcionament, amplià l’oferta esportiva oferint classes de judo, taekwondo, karate, aeròbic i altres activitat dirgides Disposa d’unes installacions de 1500 m 2

Fou fundada el 1898, i es dedicà principalment a la difusió del ciclisme Fou una de les entitats pioneres en la introducció de la pràctica esportiva a les terres de Ponent, encara que al principi aquesta activitat era reservada a les elits locals A partir del 1914, amb la creació de noves entitats com la Joventut Republicana de Lleida, l’esport s’estengué a altres capes socials

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Universitaris d’hivern 1970 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’esquí nòrdic 1971 Contribuí a dissenyar l’estratègia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou consultor de planificació territorial i dissenyador d’estacions d’esquí alpí i nòrdic, i un dels autors de L’esquí nòrdic, un esport per a tothom 1988

Membre de l’Associació Sant Martí Esport, fou becada al CAR de Sant Cugat El 2009 fou campiona de Catalunya júnior, tercera al Campionat d’Espanya júnior i campiona d’Espanya absoluta de sincronisme fent parella amb Sandra Mitjans Fou subcampiona d’Espanya de trampolí 2010 i medalla de bronze 2012 Participà en els Campionats del Món 2010, 2011 i d’Europa 2010 Es retirà el 2012

S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

mitjançant un estic Els equips, formats per quatre jugadors de camp i un porter, tenen per objectiu marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària impulsant el disc amb l’estic Esport similar a l’hoquei sobre gel, el contacte entre jugadors és permès tot i que les càrregues estan penalitzades, motiu pel qual van protegits amb un equipament especial L’hoquei en línia s’originà als Estats Units durant la dècada de 1980 amb la idea de continuar la pràctica de l’hoquei sobre gel durant el període estival La seva popularització arribà al principi dels anys noranta El 1993…

Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens…

No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…

Són edificis de gran llum els poliesportius, els palaus d’esport i els estadis coberts, les estacions de ferrocarril i les terminals d’aeroport, i un gran nombre de naus industrials Per la diafanitat, l’edifici de gran llum exigeix una coberta estructuralment singular, per a la formació de la qual hom empra elements de formigó, acer o fusta estructural de gran envergadura, com grans encavallades, cúpules, làmines o tensoestructures