Resultats de la cerca

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita

Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Pressuposa una certa consciència individual o collectiva d’haver comès una infracció ritual o una falta moral La forma de propiciació, normalment el sacrifici, pot arribar fins al sacrifici humà Normalment hom troba ritus periòdics de cara a anullar les causes d’eventuals descontentaments divins

Aquest se'n pot alliberar pagant els endarreriments dins el termini subsegüent a la requesta que li formula el censalista El comís també es produeix en virtut de conveni, com a clàusula penal contractual En cas de nullitat de contracte per illicitud de la causa o de l’objecte, si són de caire criminal, les coses i el preu que han estat matèria de l’atorgament cauen en comís

Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als Stafford, comtes de…

En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no…

Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…

L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos