Resultats de la cerca

El 1947 formà, associat amb JFugarolas i Arquer —i, des del 1959 al 1980, sol—, l’empresa del Gran Teatre del Liceu des que cessà Joan Mestres i Calvet Durant la seva gestió impulsà el teatre amb la creació d’una orquestra 1958 i un cos de ball 1966 estables Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional Publicà articles sobre temes musicals El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro

Format en enginyeria química, fou el fundador, juntament amb la seva esposa Carme Mateu , i president del Grup Peralada També fou cofundador i president del Cercle d’Economia 1969-72, president del Port de Barcelona, conseller de la Caixa i del Banc d’Espanya, membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1969-73, president del consell d’administració del Diari de Barcelona  i president d’Inverama, empresa que gestiona Casinos de Catalunya i que ha tingut la concessió de Loteries de Catalunya, entre d’altres L’any 1987 fundà, amb la seva muller, el  Festival Castell de…

Començà la seva carrera artística en el teatre i en la TV, per mitjà de la qual es féu famós ràpidament Dels seus films cal esmentar On the Waterfront 1954, The Harder They Fall 1956, Al Capone 1959, Le mani sulla città 1963, The Pawnbroker 1964, premi del Festival de Berlín, Doctor Zhivago 1966, In the Heat of the Night 1967, Oscar al millor actor, The Sergeant 1970, Waterloo 1970, Lucky Luciano 1973, Les innocents aux mains sales 1975, Hennessy 1975, FIST 1978, The Amityville Terror 1979, Lion of The Desert 1981, etc Des dels anys noranta interpretà sobretot papers secundaris

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld

S’inicià en el vol a vela el 1942 i, al final de la dècada, s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell Al cap de poc s’interessà pel vol amb motor i per l’acrobàcia aèria Fou soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des de la seva fundació, el 1953, instructor de vol i molt actiu en nombrosos festivals aeris amb la seva Bücker Jungmann Participà en el festival aeri de l’aeroclub fins el 2004 i en les primeres edicions de la Festa al Cel de Barcelona També fou membre de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …

Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen…

Fundada cap a la meitat del segle XVI, l’any 1641 ja posseïa una escola de música La vida artística i cultural començà a desenvolupar-s’hi a la primera meitat del segle XVIII, i el 1748 es realitzà el primer concert públic sota la direcció de CFW Salomoni, músic de la cort Durant la dominació russa, en què Hèlsinki passà a ser la capital de Finlàndia 1817, la producció artística experimentà un notable increment, en particular de la dansa Gairebé deu anys més tard, s’obrí un petit teatre i nasqué ló de concerts Musikaliska Sällskapet -que posteriorment adoptà el nom d’Akademiska…