Resultats de la cerca

Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

Una mica separada de la mar hi ha la ciutat vella, La Pigna, amb típics carrerons porticats La població moderna, emplaçada al centre d’una badia, viu del comerç de les flors i del turisme, per a la qual cosa disposa d’excellents installacions És conegut el casino municipal, on anualment és celebrat el festival italià de la cançó Per l’abril del 1920 hi tingué lloc la conferència de Sanremo , sota la presidència del cap del govern italià, Nitti, amb assistència de delegats dels països vencedors, en la qual fou dictat l’esquema del tractat de Sèvres

Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància

Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada

Constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, alternes o oposades, amb estípules petites i fugaces, de flors poc aparents, actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres, generalment hermafrodites, de gineceu cimoses, i de fruits, de diversos tipus Consta d’unes 600 espècies, pròpies dels països càlids i temperats Ramnàcies més destacades Paliurus spinachristi espinavessa , arn Rhamnus alaternus aladern , lladern, llampúdol, llampuga Rhamnus alaternus varietat balearica aladernó Rhamnus alpina púdol , fic  Rhamnus cathartica   espina cervina , cambró  Rhamnus …

És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficus Ficus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficus Ficus religiosa figuera de les pagodes Ficus sycomorus sicòmor Morus sp morera…

Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…

Presenten fulles alternes o oposades, dentades i sense estípules Les flors son zigomorfes hermafrodites, amb el sèpal posterior esperonat i els pètals laterals soldats almenys per llur base en dos parells tenen cinc estams d’anteres introrses, i l’ovari és superior de cinc carpels fosos, amb cinc lòculs que contenen nombrosos òvuls de placentació axillar El fruit és capsular amb dehiscència sobtada i projecció de les llavors Les espècies més conegudes de la família són la balsamina Impatiens balsamina , la balsamina salvatge o noli me tàngere Impatiens noli-tangere i la…