Resultats de la cerca

Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…

L’actual edifici de l’església parroquial de Sant Pere de Cubells, d’estil gòtic, substituí segurament el primitiu temple parroquial d’època romànica que tingué la vila, del qual han pervingut diverses referències documentals En aquest sentit, hom disposa de l’acta testamentària de Ramon Arnau, atorgada l’any 1123, en la qual manà de ser enterrat a l’església de Santa Maria de Gualter, i ultra això llegà, entre altres béns, a l’església de Sancti Petri de Cubels , una peça de terra i els beneficis que es poguessin extreure d’un hort que deixà en herència a la seva esposa…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…

Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis superior que devia…

Se suposa que aquest castell era situat al lloc on avui hi ha una mansió senyorial d’estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com “el Castell” Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular S’ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa El lloc de les Gunyoles s’esmenta per primera vegada el 978 L’any 981 el propietari de la fortalesa era Galí, el qual en el seu testament deixà la seva torre i altres béns a la seva muller Ermengarda Un altre testament que aporta…

El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de collació de la dignitat de l’hospitaler, senyor de…

Aquesta antiga església parroquial del terme de Creixell s’originaria a l’inici del segle XII, quan començà a aparèixer l’organització parroquial per aquests indrets És certament esmentada sota l’obediència i el domini del prior de Sant Pere de Casserres Osona el 1259, com a parrochia Sancti Jacobi de Crexello D’altra banda, en les relacions de parròquies de l’any 1279 que contribuïren amb el delme, consta que el prior de Casserres havia de pagar 167 sous pel que rebia in villa de Creixello , i a continuació hi ha el pagament de 47 sous per part del rector de Creixello Tanmateix, en les…