Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Castell de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell F Tur Les restes del castell de Palol Sabaldòria són situades al costat de llevant de l’església de Sant Miquel i molt a prop seu Per tant, la situació i el camí per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat per a l’església Història L’any 1020 surt esmentat el lloc de Palol en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú “ villa Palaciol ” Cal, però, esperar fins al segle XII, l’any 1167, perquè aparegui esmentat el castell “ castri de Palaciolo ”, quan surt citada la seva església castral, que era sufragània de la de Santa Llogaia d’Àlguema…
L’orellut alpí
Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…
Hohenlohe
Llinatge de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, originari de Francònia, que es remunta a Conrad von Weikersheim (1153) i que prengué el nom del castell de Hohenloch, prop d’Uffenheim.
Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques
Carrera
Medicina
Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera
(Perpinyà 1622 — Barcelona 1695), metge de l’exèrcit reial hispànic i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats (1679).
El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques,…
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt…
Organització civil i militar del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…
Sunyer
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…
Torre-serona

Església parroquial de Santa Maria, Torre-serona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…
Santa Maria de Sapeira (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial que conserva estructures romàniques dels segles XI i XII, ampliades amb capelles i campanar a causa del culte continuat ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sapeira és a la part més alta del poble de Sapeira, situat en una posició eminent al caire d’un serrat Mapa 32-11251 Situació 31TCG178806 S’arriba al poble de Sapeira per una pista que surt del Pont d’Orrit JAA Història El nom de Sapeira deriva d’“illa Petra, ipsa Peira” El topònim prové, doncs, de la peira o penya on s’alçà la fortificació i s’aglutina la caseria Lògicament, les primeres notícies que en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina