Castell de Palol Sabaldòria (Vilafant)

Situació

Una vista de les ruïnes del castell.

F. Tur

Les restes del castell de Palol Sabaldòria són situades al costat de llevant de l’església de Sant Miquel i molt a prop seu. Per tant, la situació i el camí per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat per a l’església.

Història

L’any 1020 surt esmentat el lloc de Palol en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú (“villa Palaciol”). Cal, però, esperar fins al segle XII, l’any 1167, perquè aparegui esmentat el castell (“castri de Palaciolo”), quan surt citada la seva església castral, que era sufragània de la de Santa Llogaia d’Àlguema. Aquest document del 1167 és una donació del bisbe de Girona, Guillem, al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Segons diu Joaquim Botet i Sisó, l’any 1182 hi ha un testament on hom parla d’una deixa de dues vinyes que eren de la senyoria d’Arnau de Palol, possiblement de Palol Sabaldòria.

A les Rationes decimarum del 1280 s’esmenta la capella del “Palaciolo de Balloria”.

En una làpida sepulcral conservada a l’església de Santa Maria de Lledó hi ha un esment del cavaller Ramon de Palol Sabaldòria (“de Palaciolo de Balloria”), de la seva muller Guillema i de Berenguer, pare d’aquest Ramon. El prior Ramon de Lledó, documentat entre els anys 1305 i 1328, fou també d’aquest llinatge. (JBM)

Castell

Planta, a escala 1:200, del conjunt format per la fortalesa i l’edifici eclesiàstic.

J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent

Les restes dels murs del castell, en molts sectors completament esfondrats, encara permeten, però, d’endevinar que aquest edifici tenia una planta rectangular. Els costats llargs de la fortificació eren els de llevant i de ponent.

La paret septentrional es dreça al caire del cingle, sobre el riu Manol. Té un tram atalussat. És construïda amb pedruscall, llevat d’un sector, on hi ha filades de carreus ben escairats.

Als altres tres costats del castell hi ha dos murs paral·lels entre ells, un de situat a l’interior i més amunt, i l’altre exterior i situat una mica més avall. Ambdues parets només són separades d’1 m.

Hom pot veure l’aparell constructiu que sembla més antic a les construccions de la part inferior. Hi ha filades seguides de carreus escairats, rectangulars, de mida petita i altres filades de còdols escapçats. En la construcció de la part alta, que, de fet, només és visible clarament al mur de migjorn, les filades són ben arrenglerades i formades per carreus ben escairats i allisats.

Al planell que resta clos per aquests murs, hi ha restes d’alguns fonaments. Segurament s’hi excavà un pou o una cisterna.

Fora del planell en el qual trobem totes aquestes construccions, s’endevinen, malgrat que amb prou feines sobresurtin del sòl, els fonaments d’una torre de planta circular, que té un diàmetre exterior de 6,50 m. És possible que aquesta torre i els murs inferiors siguin de l’alta edat mitjana. (JBH-JBM)

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 420.