Resultats de la cerca

Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea…

La rambla de Figueres , que hi neix, és afluent, per la dreta, de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El territori, molt accidentat, és cobert en gran part per matollar i boscs de pins i alzines unes 1 000 ha L’agricultura es limita a unes 17 ha de secà cereals i vinya i 10 de regadiu cereals i patates, que aprofita l’aigua de fonts Va en procés de despoblament El poble 73 h 2006 671 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall L’església parroquial és dedicada a santa Maria

El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops actualment comprenen…

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…

Al nord, la collada de Fenarroi 2 470 m alt, facilita la comunicació amb Caldes de Boí El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra

Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’…

És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa…