Resultats de la cerca

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

És autor d’una novella d’aventures, en part autobiogràfica, Poema trágico del español Gerardo y desengaño del amor lascivo 1615 Processat diverses vegades per la seva vida irregular i per aventures amoroses, estigué a la presó, fou condemnat a galeres, càstig que li fou canviat per l’estranyament de la cort Visqué a Saragossa, on publicà Historia apologética de los sucesos del reino de Aragón 1591 a 1592 1622, obra que, malgrat mostrar-se partidària del partit reial, desagradà a la cort el llibre fou retirat, i les novelletes Historias peregrinas y ejemplares 1623 Passà a Lisboa, i allí…

La seva primera novella, Invisible Man 1952, fou considerada una de les millors obres narratives de després de la Segona Guerra Mundial Exposa el tema de la recerca d’identitat de l’ésser humà als EUA i la problemàtica de la seva raça en aquella societat Fou professor visitant en diverses universitats americanes i europees Publicà també el volum d’assaigs Shadow and Act 1964

Combaté a la Primera Guerra Mundial, i escriví un assaig sobre el desarrelament de la joventut francesa de postguerra, Mesure de la France 1922 Escriví també Plainte contre inconnu 1934, L’Homme couvert de femmes 1926, Blèche 1928 i Gilles 1939 Genève ou Moscou 1928, L’Europe contre les Patries 1931, Socialisme fasciste 1924 i Notes pour comprendre le siècle 1941 traspuen el seu decantament pel feixisme Director de la Nouvelle Revue Française durant l’ocupació alemanya, se suïcidà després de l’alliberament El 1958 fou publicat el seu Récit secret , i el 1961, el seu Journal 1944-45

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…

Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…

Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los ↑ trobadors…

Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals Mare terra ,…

Vida i obra Estudià humanitats a la universitat d’Osca i, després, a França, on, fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, fou deportat 1811-14 Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 i després d’un llarg exili polític a França 1823-34, on aprofundí els estudis, entre el 1835 i el 1862 tornà a ocupar la càtedra Dirigí “El Eco de Aragón” 1837-42 i publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo 1844 i el drama El testamento de don Alonso el Batallador 1840 Presidí els Jocs Florals de Barcelona el…

Molt influït pel Modernisme, i sobretot per Juan Ramón Jiménez, cal destacar d’entre les seves obres el recull de poesies Mitos 1929 i la novella Los terribles amores de Agliverto y Celedonia 1931