Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia…

El lupus eritematós sistèmic és una malaltia del teixit conjuntiu, de causa desconeguda, que afecta sobretot dones joves tot ocasionant lesions en diversos òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons o d’altres òrgans interns La malaltia és d’evolució prolongada, i s’hi alternen períodes d’exacerbacions en els quals es poden presentar un gran nombre de símptomes, amb èpoques de calma en què no es presenten molèsties en general No és estrany, doncs, que amb aquesta evolució tan peculiar calgui de vegades un temps d’observació molt prolongat per a efectuar-ne la diagnosi, ni tampoc no ho…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià 1692-1767, i Sebastià, per…

Cresqué al suburbi segregat de Soweto , i el 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Limpopo, on el mateix any s’inicià en l’activisme estudiantil contra l’ apartheid El 1974 fou detingut i empresonat onze mesos acusat de terrorisme El 1976, arran de les rebellions a Soweto fou novament detingut i internat durant sis mesos En completar els estudis 1981, s’incorporà com a assessor legal al Consell de Sindicats de Sud-àfrica Fundador i secretari general del Sindicat Nacional de Miners 1982, a través d’aquesta organització esdevingué un líder destacat de l’African National…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Unió Esportiva Vic Debutà en les competicions de la federació l’any 1950 i dos anys després fou inclòs com a secció del Club Patí Vic L’any 1957 se n’independitzà i prengué el nom actual Al principi dels anys seixanta fitxà José Luis Martínez, exjugador del FC Barcelona i del Real Madrid, com a jugador i entrenador, i també alguns jugadors estrangers La temporada 1964-65, en plena crisi, abandonà la competició El 1966 reinicià l’activitat i el 1967 creà l’equip femení Entre el 1968 i el 1972 s’integrà en competicions de l’OAR i…

Tennistes del Club Tennis Tarragona Club Tennis Tarragona Fundat el 1915, nasqué com a secció del Club Gimnàstic de Tarragona amb la denominació de Lawn Tennis Club Tarragona Fou impulsat pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel, on es construïren dues pistes de tennis El 1955, arran d’una crisi al Club Gimnàstic, els socis de la secció de tennis es constituïren com a societat independent i prengueren el nom actual El 1960 aprovà els nous estatuts i el 1962 adquirí els terrenys de Cala Romana, on es traslladà dos anys més tard El 1966 es creà l’escola de tennis…

Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic Sant Pere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir Bogoevski, ascendí per primera vegada a la…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…